Finalment, vaig arribar a una conclusió, gràcies a la Marina, ma germana, que em va suggerir una idea, i a partir d'allà, vaig perfeccionar la seva idea i la vull posar en marxa:
Primer, agafo a 5 o més persones de diferent edat (nens, adolescents, joves, adults, avis) i els poso una cançó prèviament escollida per mi, que encara no sé quina és però que poc més endavant diré al blog.
Seguidament, em reuneixo amb cada un de les persones escollides en privat i els hi poso la cançó (cada persona per separat), llavors, en el moment que facin alguna expressió en la seva cara sobre el que els hi fa sentir aquella cançó, la retrataré amb la càmera i els hi preguntaré que han sentit al escoltar aquella cançó. Penso que és impossible que algú no senti res quan escolta alguna melodia, encara que sigui soledat, emoció o alegria, tothom sent alguna cosa, i això és el que jo vull reflectir en el meu projecte final, el sentiment d'una persona de diferent edat al escoltar per primera vegada en la seva vida (o no) una cançó.
El meu col.lectiu escollit són diferents generacions d'una mateixa família: La meva cosina segona petita, la seva mare (ma cosina), la meva mare, la meva germana i la meva àvia.
La meva idea principal era aquesta que veieu en cursiva però després d'estar pensant-ho molt, vaig ver moltes proves i finalment, vaig agafar a les mateixes persones que vaig dir, pero en compte de posar-li una cançó, els hi vaig posar dues:
-La primera cançó que els hi vaig posar, va ser una anomenada "La gozadera", una cançó d'ara que els hi sol agradar als adolescents per ballar quan surten de festa, i vaig voler captar les reaccions de cada una de les persones escollides al escoltar-la sense haver-lis dit res prèviament.
-La segona cançó que els hi vaig posar, va ser diferent per cadascú: vaig escollir una cançó que jo sabia que els agradaria molt però que no sabia que els hi feia sentir, i llavors vaig captar les reaccions al escoltar-la.
L'objectiu d'aquest projecte és comparar les diferents reaccions d'una cançó que generalment no els hi agradava o no els feia sentir còmodes d'una altra que els hi feia sentir emocions.
Al acabar d'escoltar les dues cançons els hi vaig fer la mateixa pregunta: Què heu sentit al escoltar la primera cançó? I la segona?
Primer de tot, vaig fer una prova de llum;
No m'agradava com quedava la llum en un fons negre així que després de fer moltes proves, vaig optar per agafar un fons blanc i sí que em va agradar el resultat:
El meu col.lectiu escollit són diferents generacions d'una mateixa família: La meva cosina segona petita, la seva mare (ma cosina), la meva mare, la meva germana i la meva àvia.
La meva idea principal era aquesta que veieu en cursiva però després d'estar pensant-ho molt, vaig ver moltes proves i finalment, vaig agafar a les mateixes persones que vaig dir, pero en compte de posar-li una cançó, els hi vaig posar dues:
-La primera cançó que els hi vaig posar, va ser una anomenada "La gozadera", una cançó d'ara que els hi sol agradar als adolescents per ballar quan surten de festa, i vaig voler captar les reaccions de cada una de les persones escollides al escoltar-la sense haver-lis dit res prèviament.
-La segona cançó que els hi vaig posar, va ser diferent per cadascú: vaig escollir una cançó que jo sabia que els agradaria molt però que no sabia que els hi feia sentir, i llavors vaig captar les reaccions al escoltar-la.
L'objectiu d'aquest projecte és comparar les diferents reaccions d'una cançó que generalment no els hi agradava o no els feia sentir còmodes d'una altra que els hi feia sentir emocions.
Al acabar d'escoltar les dues cançons els hi vaig fer la mateixa pregunta: Què heu sentit al escoltar la primera cançó? I la segona?
Primer de tot, vaig fer una prova de llum;
La meva mare, al posar-li la cançó d'ara, al moment, va posar la següent cara:
Em va dir que no la parava d'escoltar quan passava al costat d'adolescents que ho feien i que no li agradava gens i estava farta d'ella.
Seguidament, li vaig posar una cançó de la Miley Cyrus anomenada "The Climb", que jo sabia que des que la va escoltar a la pel.lícula, li va encantar:
"Aquesta cançó em transmeteix força, em diu que he de lluitar per superar els obstacles però que sempre ho acabaré aconseguint, a més, l'actitut que té ella al vídeoclip, tan natural, tan profunda, m'encanta molt"
La meva cosina, en canvi, al posar-li "La gozadera" va començar a ballar:
"No és un gènere que escolti mai, però m'han entrat ganes de ballar, i així ho he fet" , em va dir.
A ella, li vaig posar la cançó de Nelly Furtado anomenada "Manos al aire", que sé que la va posar a la seva boda:
"Me'n recordo perfectament del moment en què jo anava amb el meu vestit llarg blanc de núvia i de sobte sento, PUM!! i me'n adono que em vas trepitjar el vestit amb el teu peu", em va dir rient
Ma germana, al escoltar la cançó conjunta:
" Però això que és?"
Es va quedar amb cara indiferent, com si no sabés que estava escoltant.
A ella, després, li vaig posar la cançó de Pocahontas anomenada "Colores en el viento", ja que sé que a ella de petita li encantava aquella peli.
"M'encanta aquesta cançó, cada cop que l'escolto, la vull cantar, i em fa sentir com si fos part de la naturalesa, com si fos un element d'ella"
La meva cosina petita, al posar-li la cançó conjunta:
"No m'agrada aquesta cançó, poseu-me una altra!" Va dir cridant
A ella, li vaig posar la cançó titulada Let it Go de la pel.lícula Frozen, ja que cada cop que vaig a visitar-la me la canta:
"És Suéltalo!! M'encanta la cançó! Suéltalo! Suéltalo! No puedo aguantarlo más!" Va cantar.
Finalment, la meva àvia, al posar-li la cançó de "La Gozadera" va reaccionar:
"No tinc ni idea de què és aquesta cançó ni de qui la canta, així que m'ha deixat indiferent"
A ella, li vaig posar una cançó de Manolo Escobar anomenada "Mi carro" ja que ma mare em va dir que li agradava molt:
"Em porta a la meva joventut, és una cançó que em dóna molts records i la meva primera impressió ha estar somriure, no podia fer un altra cosa."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada