Això no es una poma

 Des de fa molt temps, la poma vermella sempre ha olorat millor que la verda, és més dolça, més bufona i no té un color verd vomitiu.

La verda, en canvi, sempre ha estar odiada pel seu grau d'acidesa, i estic segura, que si la poma verda fos una persona, seria les típiques persones que al dir-li qualsevol cosa, salten i es posen àcides, però la pregunta és, és això veritat? Doncs avui he vist que no, potser olorant si que és com tota la gent diu, pero en el sabor:

EM VA FASCINAR LA POMA VERDA, no tot és el que sembla, a vegades hem de probar les coses per esbrinar si realment és com tot el món diu, o hi poden haber excepcions.

I això, a que no us esperàveu? Mai una poma vermella i dolceta havia estat tan dolenta, mai, i ya ho veieu a la expressió de la meva cara, crec que es pitjor i tot que la cara que feia quan olorava l'altre poma, és impresionant, però real, així que nois i noies: 

No us creieu tot el que us diuen,, AIXÒ NO ES UNA POMA normal, això és el gust que té una poma quan tu mateix/a l'has tastada, sense prejudicis de ningú.

 Y també recordeu, que encara que una poma estigui podrida i ningú se la vulgui menjar, mai has d'oblidar que són com les persones, és a dir, quan una persona un dia, està podrida, sola, trista, amb la seva pròpia soletat perquè, al igual que amb la poma, ningú vol estar amb ella,  mai, MAI oblidis que, dins seu, malgrat lo malament que estigui aquell dia, sempre...

Sempre...

                                                          Tindrà un cor al seu interior