divendres, 4 de desembre del 2015

Fotomuntatge

Barbara Kruger
Brigitte Bardot

John Baldessari
Jane Birkin

Robert Rauschenberg

Vaig decidir fer el fotomuntatge dedicat a Robert amb les models més representatives dels anys 50 i 60 ja que l'estil que portàven aquestes noies s'identifica molt amb el meu gust. En aquest muntatge està Brigitte Bardot, Jane Birkin, Twiggy, Audrey Hepburn, Marilyn Monroe, Jean Patchett, i Jean Shrimpton,




diumenge, 22 de novembre del 2015

Projecte final: Els sentiments de les cançons

He pensat molt sobre el tema del meu projecte final, vaig pensar fer-ho sobre la música, però no li trobava originalitat a fer-li fotos a persones tocant un instrument i ho vaig descartar. Després, vaig estar pensant en fer-ho sobre alguna cosa relacionada amb la moda, agafant persones aleatòries i preguntant-les com es definien, però després vaig pensar en què hi ha gent que no s'identifica amb res, que simplement porta una peça de roba perquè li agrada, i no perquè s'identifiqui o es defineixi com res concret.
Finalment, vaig arribar a una conclusió, gràcies a la Marina, ma germana, que em va suggerir una idea, i a partir d'allà, vaig perfeccionar la seva idea i la vull posar en marxa:
Primer, agafo a 5 o més persones de diferent edat (nens, adolescents, joves, adults, avis) i els poso una cançó prèviament escollida per mi, que encara no sé quina és però que poc més endavant diré al blog.
Seguidament, em reuneixo amb cada un de les persones escollides en privat i els hi poso la cançó (cada persona per separat), llavors, en el moment que facin alguna expressió en la seva cara sobre el que els hi fa sentir aquella cançó, la retrataré amb la càmera i els hi preguntaré que han sentit al escoltar aquella cançó. Penso que és impossible que algú no senti res quan escolta alguna melodia, encara que sigui soledat, emoció o alegria, tothom sent alguna cosa, i això és el que jo vull reflectir en el meu projecte final, el sentiment d'una persona de diferent edat  al escoltar per primera vegada en la seva vida (o no) una cançó.

El meu col.lectiu escollit són diferents generacions d'una mateixa família: La meva cosina segona petita, la seva mare (ma cosina), la meva mare, la meva germana i la meva àvia.

La meva idea principal era aquesta que veieu en cursiva però després d'estar pensant-ho molt, vaig ver moltes proves i finalment, vaig agafar a les mateixes persones que vaig dir, pero en compte de posar-li una cançó, els hi vaig posar dues:
-La primera cançó que els hi vaig posar, va ser una anomenada "La gozadera", una cançó d'ara que els hi sol agradar als adolescents per ballar quan surten de festa, i vaig voler captar les reaccions de cada una de les persones escollides al escoltar-la sense haver-lis dit res prèviament.
-La segona cançó que els hi vaig posar, va ser diferent per cadascú: vaig escollir una cançó que jo sabia que els agradaria molt però que no sabia que els hi feia sentir, i llavors vaig captar les reaccions al escoltar-la.
L'objectiu d'aquest projecte és comparar les diferents reaccions d'una cançó que generalment no els hi agradava o no els feia sentir còmodes d'una altra que els hi feia sentir emocions.
Al acabar d'escoltar les dues cançons els hi vaig fer la mateixa pregunta: Què heu sentit al escoltar la primera cançó? I la segona?
Primer de tot, vaig fer una prova de llum;

 No m'agradava com quedava la llum en un fons negre així que després de fer moltes proves, vaig optar per agafar un fons blanc i sí que em va agradar el resultat:


La meva mare, al posar-li la cançó d'ara, al moment, va posar la següent cara:
Em va dir que no la parava d'escoltar quan passava al costat d'adolescents que ho feien i que no li agradava gens i estava farta d'ella.
Seguidament, li vaig posar una cançó de la Miley Cyrus anomenada "The Climb", que jo sabia que des que la va escoltar a la pel.lícula, li va encantar:
"Aquesta cançó em transmeteix força, em diu que he de lluitar per superar els obstacles però que sempre ho acabaré aconseguint, a més, l'actitut que té ella al vídeoclip, tan natural, tan profunda, m'encanta molt"

La meva cosina, en canvi, al posar-li "La gozadera" va començar a ballar:
"No és un gènere que escolti mai, però m'han entrat ganes de ballar, i així ho he fet" , em va dir.

A ella, li vaig posar la cançó de Nelly Furtado anomenada "Manos al aire", que sé que la va posar a la seva boda:

"Me'n recordo perfectament del moment en què jo anava amb el meu vestit llarg blanc de núvia i de sobte sento, PUM!! i me'n adono que em vas trepitjar el vestit amb el teu peu", em va dir rient

Ma germana, al escoltar la cançó conjunta:



" Però això que és?"
Es va quedar amb cara indiferent, com si no sabés que estava escoltant.

A ella, després, li vaig posar la cançó de Pocahontas anomenada "Colores en el viento", ja que sé que a ella de petita li encantava aquella peli.




"M'encanta aquesta cançó, cada cop que l'escolto, la vull cantar, i em fa sentir com si fos part de la naturalesa, com si fos un element d'ella"

La meva cosina petita, al posar-li la cançó conjunta:


"No m'agrada aquesta cançó, poseu-me una altra!" Va dir cridant
A ella, li vaig posar la cançó titulada Let it Go de la pel.lícula Frozen, ja que cada cop que vaig a visitar-la me la canta:



"És Suéltalo!! M'encanta la cançó! Suéltalo! Suéltalo! No puedo aguantarlo más!" Va cantar.

Finalment, la meva àvia, al posar-li la cançó de "La Gozadera" va reaccionar:


"No tinc ni idea de què és aquesta cançó ni de qui la canta, així que m'ha deixat indiferent"

A ella, li vaig posar una cançó de Manolo Escobar anomenada "Mi carro" ja que ma mare em va dir que li agradava molt:

"Em porta a la meva joventut, és una cançó que em dóna molts records i la meva primera impressió ha estar somriure, no podia fer un altra cosa."





dimecres, 18 de novembre del 2015

Això no es una poma







 Des de fa molt temps, la poma vermella sempre ha olorat millor que la verda, és més dolça, més bufona i no té un color verd vomitiu.

La verda, en canvi, sempre ha estar odiada pel seu grau d'acidesa, i estic segura, que si la poma verda fos una persona, seria les típiques persones que al dir-li qualsevol cosa, salten i es posen àcides, però la pregunta és, és això veritat? Doncs avui he vist que no, potser olorant si que és com tota la gent diu, pero en el sabor:
EM VA FASCINAR LA POMA VERDA, no tot és el que sembla, a vegades hem de probar les coses per esbrinar si realment és com tot el món diu, o hi poden haber excepcions.


I això, a que no us esperàveu? Mai una poma vermella i dolceta havia estat tan dolenta, mai, i ya ho veieu a la expressió de la meva cara, crec que es pitjor i tot que la cara que feia quan olorava l'altre poma, és impresionant, però real, així que nois i noies: 
No us creieu tot el que us diuen,, AIXÒ NO ES UNA POMA normal, això és el gust que té una poma quan tu mateix/a l'has tastada, sense prejudicis de ningú.




 Y també recordeu, que encara que una poma estigui podrida i ningú se la vulgui menjar, mai has d'oblidar que són com les persones, és a dir, quan una persona un dia, està podrida, sola, trista, amb la seva pròpia soletat perquè, al igual que amb la poma, ningú vol estar amb ella,  mai, MAI oblidis que, dins seu, malgrat lo malament que estigui aquell dia, sempre...


Sempre...


                                                          Tindrà un cor al seu interior












dijous, 12 de novembre del 2015

Pluja d'idees del projecte final: El sentiment d'una cançó

He pensat molt sobre el tema del meu projecte final, vaig pensar fer-ho sobre la música, però no li trobava originalitat a fer-li fotos a persones tocant un instrument i ho vaig descartar. Després, vaig estar pensant en fer-ho sobre alguna cosa relacionada amb la moda, agafant persones aleatòries i preguntant-les com es definien, però després vaig pensar en què hi ha gent que no s'identifica amb res, que simplement porta una peça de roba perquè li agrada, i no perquè s'identifiqui o es defineixi com res concret.
Finalment, vaig arribar a una conclusió, gràcies a la Marina, ma germana, que em va suggerir una idea, i a partir d'allà, vaig perfeccionar la seva idea i la vull posar en marxa:
Primer, agafo a 5 o més persones de diferent edat (nens, adolescents, joves, adults, avis) i els poso una cançó prèviament escollida per mi, que encara no sé quina és però que poc més endavant diré al blog.
Seguidament, em reuneixo amb cada un de les persones escollides en privat i els hi poso la cançó (cada persona per separat), llavors, en el moment que facin alguna expressió en la seva cara sobre el que els hi fa sentir aquella cançó, la retrataré amb la càmera i els hi preguntaré que han sentit al escoltar aquella cançó. Penso que és impossible que algú no senti res quan escolta alguna melodia, encara que sigui soledat, emoció o alegria, tothom sent alguna cosa, i això és el que jo vull reflectir en el meu projecte final, el sentiment d'una persona de diferent edat  al escoltar per primera vegada en la seva vida (o no) una cançó.


diumenge, 8 de novembre del 2015

il·luminació

                                                                          Frontal
                                                                            Zenital
                                                                       Contrapicada
                                                                        Contrallum
                                                                           lateral

Angles de visió

                                                                         Pla picat
                                                                     Pla contrapicat
                                                                        Pla zenital
                                                                         Pla nadir
                                                                         Pla aberrant
                                                                        Pla rasant

Tipus de pla

 

                                                                       Gran pla general
 Pla general
                                                                        Pla sencer
 Pla americà
                                                                         Pla mitjà
                                                                       Primer pla
                                                                Primeríssim primer pla
                                                                     Pla detall

dissabte, 24 d’octubre del 2015

 Sessió de fotos



                       
   
Textura visual



Calma i estabilitat



Moviment congelat 


Inestabilitat


Profunditat
Regla dels terços


Escala

Punt d'atenció
Color canviat en tons freds