dijous, 9 de juny del 2016

Video: Societat On-line

Societat On-line - YouTube

https://www.youtube.com › watch


Per començar, volia donar la meva opinió sobre el vídeo des del punt de vista d'una actriu. He de dir que m'ho vaig passar molt bé grabant, vam estar rient molt i va ser una experiència molt divertida, però també s'ha de dir, que actuar no és tan fàcil com sembla... Com veieu en el vídeo, a l'escena en la que m'aixeco del llit, que dura 3 segons com a molt, tot sembla molt ràpid, però si dic la veritat, aquells 3 segons van ser en realitat 1 hora sencera, i us preguntareu, per què? Doncs perquè jo no parava de riure, ja fos perquè la senyal que em feia l'Elliot des del mirall per voler dir 'acció' però sense paraules, tant quan tot anava res fins que no podia evitar riure per x motiu. La veritat va ser etern, però finalment, entre tots, ho vam aconseguir. 
Una altra dificultat que vam tenir va ser a l'hora de grabar l'escena on compro el maquillatge, perquè la noia ens va dir al principi que no es podia grabar, però al dir que no sortiria el nom de la tenda, ens van deixar, encara que vam haver de fer algunes maniobres perquè el nom no es veiés.
Com a conclusió i com he dit abans, des del punt de vista d'una actriu, penso que en algunes etapes ha estat una mica difícil, però que m'ho vaig passar molt bé grabant amb els meus amics, la Zahra i l'Elliot com a càmeres, i el Saile editant.

dimarts, 19 d’abril del 2016

Disseny de l'agenda

                                                                            Portada

                                                                      Contraportada


Fotografia de l'ull: Alicia Calero

dilluns, 7 de març del 2016

Projecte final 2n trimestre: Vídeo de fotos

Vídeo: vimeo.com/156194840

La meva opinió serà vista des del punt de vista d'una fotògrafa. He pogut comprovar que fer fotografies no és tan fàcil com jo creia que era ja que has d'estar pendent de tot: De que es vegi el que tu vols, de la llum (perquè encara que fos natural a vegades el Sol s'anava) i de que en definitiva, la imatge quedés com tu volies que quedés. Després de dues sessions fotogràfiques, una a Tarragona (el balcó del Mediterrani, la tenda d'antiguetats...) i una altra a la Canonja i amb molt d'esforç, hem aconseguit arribar al nostre objectiu, que era el de que una adolescent recordés en flashback, els quals estan en blanc i negre, els moments amb el seu nòvio, i mentre ho fa, camina fins a algún lloc misteriós (la passejada està en color perquè s'observi la diferència).

En conclusió, no sé com ho pensaran les meves companyes (la Roser sent fotògrafa també  i la Sara editant) però per mi ha estat una gran experiència que m'ha nutrit molt de coneixements audiovisuals i, finalment, he aconseguit per part meva el resultat que desitjava.

dissabte, 20 de febrer del 2016

Anàlisi de la imatge fotogràfica

1. NIVELL CONTEXTUAL

Dades Generals:
  1. Títol: Le baiser de l'hôtel de ville
  2. Nom de l'autor: Robert Doisneau
  3. Nacionalitat:  París
  4. Any: 1950
  5. Procedència de la imatge: http://blogs.bluekea.com/davidortega/archivos/627#.VseDoWjhDcs 
  6. Gènere: Reportatge i retrat
Paràmetres Tècnics:
  1. B/N o color: Blanc i negre
  2. Format: Horitzontal
  3. Càmera: 12 x 9,5 inches (pulgades)
  4. Objectiu: Normal
Dades biogràfiques i crítiques sobre l'autor:
  1. Dades bibliogràfiques: És un fotògraf francés que va començar a fer les seves primeres fotografies al 1929, aprenent de forma autodidàctica, és a dir, per ell mateix, on va aconseguir feina en un estudi fotogràfic. Més tard, va començar a treballar amb André Vigneau, amb qui va formar una gran amistat. El 25 de setembre de 1993, Doisneau va fer la seva última foto fins l'1 d'Abril de l'any següent, quan va morir.
  2. Comentaris crítics:  "Fins i tot en la cara més adobat s'encén una llum , una espurna de felicitat que es plasma en la fotografia que després ens emociona , simplement perquè el propi fotògraf estava ja emocionat. I un cop més , assistim al misteri de la cambra fosca i ens adonem que cada retrat , independentment del talent i de la habilitat del pintor o del fotògraf és, en un cert sentit , inevitablement un autoretrat". ( Jacques Prévert) "Es podria dir que Robert Doisneau va passar de l'ofici a l'art gràcies al frau, robant una mica de temps als que li donaven treball, dedicant-se a coses que no interessaven a ningú excepte a ell mateix i que no tenien valor comercial algun". (Jean-François Chevrier)
2. NIVELL MORFOLÒGIC

Descripció del motiu fotogràfic:
  1. És una fotografia en blanc i negre i de fromat horitzontal. Es tracta d'una parella que, instantàneament, es va fer un petó. És un carrer llarg de París, on hi ha gent passejant, i ells dos estan al mig del carrer. Al fons es pot apreciar com un tipus de castell on es veuen aparcats al front una moto i un coche.
Elements morfològics:
  1. Punt: Punt d'atenció>El petó que s'està fent la parella, ja que destaca entre la gent que passeja i està centrat.
  2. Línia: Diagonal> El carrer per on està passejant la gent va cap abaix i forma una diagonal en sentit descendent. Línia vertical> la que forma el cos de l'home i també de la dona. Corba> es veu una corba a la part inferior, on es poden apreciar objectes de forma arrodonida que sembla que siguin tambors o alguna cosa per l'estil.
  3. Plans / espai: 1r- L'home i la dona besant-se 2n- home que està a la part inferior amb els objectes arrodonits 3r- el coche, la moto i el castell
  4. Escala: Pla General.
  5. Forma: inorgàniques: terra, coche, moto, castell, l'objecte arrodonit, el fanal. / orgàniques: Totes les persones que están a la fotografia.
  6. Textura: La americana de l'home principal, la seva bufanda, el seu cabell, la jaqueta de la dona principal i el fanal. També es nota la textura de la gabardina de l'home de la part inferior que està sentat.
  7. Nitidesa de la imatge: La foto està feta amb velocitat normal o lenta, ja que es veu com un home surt borrós, i el diafragma està tancat perquè hi ha profunditat de camp.
  8. Il·luminació: Font lluminosa natural i ambiental.
  9. Contrast: Contrasta el blanc amb el negre, gràcies a la iluminació.
  10. Tonalitat: blanc i negre.
3. NIVELL COMPOSITIU
Sistema sintàctic o compositiu;
  1. Ritme: El podem apreciar per la repetició de persones en la fotografia,
  2. Distribució de pesos: Està molt ben distribuida ja que hi ha el mateix nombre de gent en totes les parts, potser hi ha una mica més en la part central, però es molt lleuger.
  3. Llei dels terços: S'aplica en els eixos verticals ja que en una està situat el fanal i en l'altre la moto.
  4. Estaticitat / dinamisme: La majoria de línies són verticals però hi ha un home que està anant més depressa i surt borrós.
  5. Recorregut visual: De dalt cap a baix, i un altre cop a dalt (Primer mires el petó, després l'home de la part inferior amb l'objecte arrodonit, i finalment puges per prestar atenció al castell i al cotxe.
  6. Pose / instantànea: Instantànea, és espontànea.
Espai de la representació:
  1. Camp / fora de camp: camp> Tots els elements menys dos homes, a un li talla la part esquerra i a l'altre la part dreta, i el carrer continua.
  2. Espai: obert, exterior.
Temps de la representació:
  1. Consideracions subjectives sobre el temps representat: És una fotografia antiga perquè només veient com van vestits o pentinats, i que a més és en blanc i negre, ja veiem que no és moderna.
  2. Seqüencialitat / narrativitat: Fotogràfia única.
4. NIVELL ENUNCIATIU
Articulació del punt de vista
  1. Punt de vista físic: Normal, Central.
  2. Mirades dels personatges: Les dues persones que s'estan besant es miren entre elles, mentre que les persones que segueixen caminant pel carrer miren en dos sentits, els que caminen cap a dalt miren cap a dalt i els que caminen cap a baix miren cap a baix; després està l'home de la part inferior que mira cap als protagonistes.
  3. Actitut dels personatges: Les persones del petó: Estan sentint molt el petó que s'estan fent, potser perquè s'estan acomiadant. Persones que caminen pel carrer: tenen una actitut normal ja que no estan fent res en especial Home de la part inferior: No es veu la seva actitut però pot ser, al estar mirant la parella, està pensant en la seva, si en té, o sinó, potser està pensant que li agradaria tenir-ne.
  4. Qualificadors: Els personatges representen amor (els que s'estan besant) i els altres representen indiferència ja que no estan fent res en especial.
  5. Versemblança: És completament creible, representa la realitat.
Interpretació (subjectiva) global del text fotogràfic: Penso que aquesta foto, al ser una foto instantànea i no forçada o amb pose, és una fotografia que conté molta passió i amor, ja que potser la parella que s'està besant s'està acomiadant perquè l'home se'n va a fer de militar o a la guerra, i aquest fet fa que al veure la fotografia, em provoqui la sensació d'amor i també de nostalgia per part de la dona.

dissabte, 30 de gener del 2016

Control d'exposició




Aquestes fotografies no les vaig aconseguir fer molt bé, perquè em quedaven, o molt blanques, o molt negres, però més o menys em sembla que en alguna sí que es veu una mica el control.

Profunditat de camp

 Em vaig apropar molt al cabell de la Clara, amb automàtic, per que la resta em quedés borrós.

Aquí vaig tancar molt el diafragma, encara que no em va quedar la foto desitjada, es pot veure com,, tant el Toni i la Natàlia com la Clara estan enfocats, i el fons, més o menys, també.

 

En aquesta fotografia, vaig tancar molt el diafragma (f22) i vaig captar la imatge, on em va sortir tot nítid.
En aquesta altra, en canvi, no vaig tancar el diafragma, sino que ho vaig deixar en automàtic perquè em capturés la fotografia amb enfocament selectiu i sense .el fons nítid

Velocitat d'obturació

En aquesta fotografia vaig utilitzar velocitat rapida a 1/125 o 1/250, no ho recordo molt bé, però fent això, la Clara i el fons queden borrosos.
            
                    
En aquesta altra, vaig utilitzar velocitat molt molt lenta, amb 1/15 o 1/30, i llavors vaig seguir la Clara amb la càmera. Aquest efecte fa que la Clara quedi nítida però el fons borrós

Aquest exercici és semblant a l'anterior, però el que faig es girar sobre mi mateixa, enfocant-me amb la camera tota l'estona per què jo surti nítida però tot el fons surti super borrós.