Lectura denotativa i connotativa
PHILIPPE HALSMAN
Lectura denotativa: A aquesta fotografia es pot observar el pla sencer d'una persona famosa, que en aquest cas és en Salvador Dalí, pintant un dels seus quadres, el de la seva dona anomenada Gala, però en lloc de fer-ho dempeus, saltant. També es pot veure aigua i els gats negres que sembla que sortint del quadre. Al voltant de Dalí es veu com la seva obra, la cadira que és darrere seu i un altre quadre que és a la seva esquerra, vola. La fotografia és en blanc i negre, i l'artista predomina molt les ombres, tant la de dalí com aquelles que tenen els gats.
Lectura connotativa: Com Phillipe Halsman deia, En un salt, la máscara es cau. La persona real es fa visible", per això va crear el moviment anomenat "jumping style. La cara que fa Dalí a aquesta fotografia sembla que estigui feliç, satisfet i una mica boig, però penso que és com veritablement se sent ell, ja que saltant, com diu Halsman, ets tu realment, no pots fingir ser algú que no ets ja que el moment del salt és insignificablement curt i, vulguis o no, inconscientment, surt el teu veritable Jo. Els gats i l'aigua que hi ha al seu voltant, semblen alguna cosa dolenta que li passarà després amb la seva dona, ja que com surten del quadre, especialment del cap de la seva dona, és com si algun problema anés a ocórrer, i també, el fet de que hi hagi gats negres i també aigua, penso que és perquè els gats, majoritàriament, odien l'aigua, i a sobre, el gat és de color negre i , suposadament, dóna mala sort. En conclusió, és la combinació perfecta per a simular alguna cosa dolenta. La veritable cara que Dalí posa, com he dit abans, és generalment positiva, i personalment crec que és perquè ell no sap què passarà després d'aquell moment, el moment que pinta el quadre de la seva dona.

Lectura denotativa: A aquesta fotografia es pot observar un primer pla de la model i actriu Audrey Hepburn. La actriu és a davant d'allò que semblen uns arbres i està saltant, havent-se tret prèviament les sabates amb un vestit blanc, d'aquells que es portàven als anys 50. La foto està feta en blanc i negre, com totes les que va fer Halsman, i veiem com el rostre de l'actriu és d'una persona feliç i somrient.
Lectura connotativa: És una altra demostració del moviment de Halsman, el Jumping style. El fet que l'actriu s'hagi tret les sabates abans de la foto ho trobo molt important ja que sembla més còmoda, més lliure i més ella mateixa. Jo sóc seguidora d'Audrey Hepburn des de fa temps, i mai l'havia vist somriure d'aquesta manera, ja que sembla que estigui molt contenta; a la majoria de fotografies on he vist la model, sembre està seria o mig somrient, però mai amb les dents, sempre amb les comissures dels llavis, i veure-la així em va impactar molt des del primer cop. A les seves pel.lícules, els seus moviments eren molt suaus, mai feia moviments bruscos ni coses per l'estil, era molt fina, i veure-la tant moguda i feliç em fa sentir tal i com és ella en realitat. Penso que realment ella és així, només que quan ha d'actuar o li han de fer fotos, ha d'interpretar un personatge, i aquí, durant aquest segon, durant aquest instant, era un dels pocs moments on podia mostrar-se tal i com era ella realment.

Lectura denotativa: A aquesta fotografia es pot observar un pla mitjà curt d'una de les models més famoses del món sencer, Marilyn Monroe. La model està seria amb un toc de fàstic a la seva expressió i porta un vestit de l'època amb escot amb forma de V negre. La foto està feta en blanc i negre, com totes les que ha fet Philippe Halsman, i en aquest cas, no està utilitzant eljumping style", sinó que l'està retratant a peu, encara que també hi han fotografies de la Marilyn saltant.
Lectura connotativa: Com he dit a la primera lectura, Halsman va dir que la gent saltant es mostrava tal i com era ja que es treia la seva "màscara". Em sembla que aquesta fotografia dóna un significat de com volen a les models a les fotos, series i seductores. Halsman li va fer fotos així, és a dir, sense el seu moviment, però després li va fer fotos saltant, i jo penso que volia veure la diferència que hi havia entre una i una altra. La foto que li va fer a la Marilyn utilitzant el "jumping style" se la veu amb un gran somriure a la cara, feliç, i molt lliure; amb això vull dir que les persones canvien i no són com les veiem, tenen dos cares, no ens hem de centrar en la primera impressió, perquè una persona que està somrient tota l'estona pot estar molt trista, i una persona que se la veu amb cara trista o enfadada, després pot ser una bona persona que només ha tingut un mal dia, això és el que jo penso que està denunciant el fotògraf fent aquestes sessions.